Camí de cavalls (Menorca, primavera 2011)

Us explicaré les diferents etapes que vam realitzar a l'illa. Érem un grup de 4 persones: Mireia, Dani, Sergi i jo. Recomanem disposar de 2 cotxes, deixar un a l'inici i altre al final de cada etapa i així evitar haver de fer Km innecessaris i repetir els recorreguts. Cal destacar que els menorquins van ser claus en la nostra aventura i van ser molt hospitalaris, salutacions a:  la gent dels Alocs, cicles Tramontana, gelateria sa dolça, gelateria copacabana, Ca na Marga i com no, al Castillo (tot i que dissabte 23 no ens van posar el Barça!)

Puig de la creu a la butxaca

Ni un núvol!

Ahir dissabte vam fer una sortideta pels voltants del Vallès. Seguint el Ripoll vam arribar a Castellar i després amunt cap al Puig de la Creu. El camí fa mesos el vag fer a peu passejant, i més o menys el recordava. Sense cansar-me més del compte, xino-xano, ja estavem a dalt. Els últims 100 metres abans d'arribar a la cadena vaig haver de posar plat petit però estic contenta! 21 minutets i poc va durar la pujadeta. En total entre anada i tornada uns 50 km.

El dia d'ahir era assolellat i les vistes del Vallès espectaculars, es veien perfectament Montserrat i la Mola. Sort que abans de sortir vaig posar-me crema de protecció solar.

Vistes

La tornada a casa va ser ràpida i un cop a Ripollet entrepà de bacon i formatge...mmmmhhh

Una sortida més a la motxilla i encarant el camí de cavalls, cada cop més a prop.

Cap de setmana d'estrena-entrena

Aquest cap de setmana he pogut (finalment) gaudir plenament de la nova bicicleta. Dic finalment perquè vam tenir problemes amb la talla i la darrera setmana ha estat de trucades, correus, anades i tornades a la botiga. Cal dir, per fer justicia, que ens han atés molt bé i a Escapa (Sabadell) són uns professionals. De passada faig propaganda jejeje.

Dissabte el Sergi i jo vam pujar al Tibidabo. per Can Catà, forat del vent, camí de les aigües i la font groga, baixant per can Cerdà i tornada a Ripollet. El dia acompanyava, potser massa calor i tot. La bicicleta va superar totes les meves expectatives, sobretot en les baixades tant pels frens com per la suspensió. Estic més segura que ha estat una bona compra i que m'ajudarà a millorar el meu rendiment, sobretot baixant que és el meu punt feble. Una sortideta divertida i amb bones sensacions.

Catàleg primavera-estiu de Lapierre. Com a model no tinc futur...

Diumenge la sortida quedava una mica més lluny. L'objectiu era pujar el port de la Collada de Tosses just l'endemà que el Barça s'assegura pràcticament la lliga. Carreguem el cotxe i cap amunt!

El grup estava encapçalat per l'Agustí, seguit de l'Oriol, el Sergi, en Joaquim, la Berta i jo. En definitiva, una sortida d'allò més familiar i amb bon ambient. Tots amb bicicleta de carretera i jo amb la de muntanya!

Foto de grup: (d'esquerra a dreta) Joaquim, jo, Sergi, Berta, Agustí i Oriol.

La Berta i jo vam arrancar des de Ribes de Freser mentre que el sector masculí ho va fer des de Ripoll.

Ribes està a 1000 metres i el port es troba a 1800 a una distància de 25 Km de pujada continuada amb trams on planeja una mica. Amb bon ritme vaig fer el cim (foto inclosa). 2a sortida i molt contenta!

Jo, fent constància de la sortida.

Properament, més. Només queden 6 dies per tornar-hi  :)

Salut i esport.

Actualitzem entrades

Com que hi ha noticies fresques...trobo que és condició necessària rependre el blog i les ganes de pedalar.

Dimarts estreno bicicleta, ja una de seriosa. Sí senyora! I a l'abril tornem a Menorca a fer camí de cavalls. Primera prova seriosa...quina por. Després de tants dies sense agafar la bicicleta serà dur, MOLT DUR.

De moment us poso una foto de la futura "joguina" jajajaja

Apa! ja aniré explicant com funciona...

Siau

A Guanta, aguanta.

Ahir dissabte vaig sortir després d'una pausa setmanal. Vam quedar amb un amic, l'Antonio. Tots anàven de vermell. Vamos equipo rojo!!L'Antònio va sortint, ara queda animar a la seva dona, la Laura. Salutacions "fistris" des d'aquí!

La sortideta pintava bé, però van haver una sèrie de petites complicacions. Al restaurant vaig perdre (i trobar després) les ulleres i un guant. L'Antònio va punxar ja arribant i va tenir un parell d'entrebancs que el van fer caure damunt dels matolls. De l'experiència s'aprén, o això diuen. La sortida es limitava a agafar el carrilet verd a Ripollet, que segueix el curs del riu Ripoll fins a Castellar del Vallès, i arribar al bosc de Guanta. Esmorzar a Guanta i tornar. Fàcil.

Ens va agafar la calor, la calor més calurosa de tot l'agost. Ingènua de mi, ahir vaig recordar que encara és estiu. Em vaig convertir en "red face"al màxim exponent.

Ens va salvar, ja a la tornada, una font que hi ha al carrilet a l'altura de Sabadell, rajava aigua com una mala cosa, i vaig estar a punt de fer-li reverències. Cara mullada i fresca i el més important: bidó ple.

Vaig haver de posar el peu a terra tant a l'anada com a la tornada, pujades/baixades amb pedra un xic tècniques. Això s'entrena i és qüestió de perdre la por a caure. Ho aconseguiré.

Les baixades les vaig fer generalment a poc a poc, però amb decisió!

En Sergi va estar impecable, en la seva línia, pujant a tope i esperant-me...assegurant-se que arribo bé. :)

El restaurant de Guanta és molt maco:

Té dues terrasses molt maques, lloc davant de la terrassa per deixar les bicicletes i controlar-les mentre esmorzes o dines.

La torrada que em vaig fotre estava d'escàndol, una generosa llesca de pa; 8 euros per persona (torrada, beguda i tallat)

Hi havia mooolts gossets a l'entrada, vaig contar 4. No molesten als clients i són molt juganers, una de les femelles havia tingut cadellets.

L'edifici és una construcció de pedra damunt d'una roca que es veu des del camí. La pena va ser no fer cap foto!!

Penjo la ruta, per si us interessa fer-la. 

Ripollet-Bosc de Guanta-Ripollet 

Salut i esport.

Com va continuar a...Menorca!

Després d'unes poquetes sortides van arribar les tan esperades vacances d'estiu!

 El repte era anar fent trams del conegut camí de cavalls. El tram d'Addaia a Favàritx ja el vaig fer gairebé en la seva totalitat la setmana santa del 2009. Ara tocava fer-lo sencer i animar-se a fer d'altres.

Cal dir que l'illa no és plana!! No us enganyeu. Les rectes poden ser infinites amb els seus puja-baixa constants.

Al llarg d'un mes vaig fer 6 sortides més o menys decents amb la meva parella, en Sergi. Al final de l'escrit penjo l'enllaç d'unes quantes per a qui l'interessi.

Si aneu a l'estiu vigileu amb el sol!!! Fa moolta calor, és asfixiant.

Si bufa tramuntana, compte! Si bufa, bufa fort. Mantenir-se dret a la bicicleta pot resultar complicat i dur. El tram d'es Grau-Favàritx-es Grau el vaig fer amb temporal. Onades brutals i un vent que feia por. Això sí, espectacular.

Us apunto unes opinions personals:

Camí d'Alaior hi ha unes pujades maques arribant a la granja de Subaida, jo cada dia les feia millor!

El camí d'en Kane en sentit Alaior-Mercadal més fàcil que no pas al contrari, l'any vinent m'atreviré en sentit Mercadal-Alaior.

El tram Addaia-Favàritx és facilet, l'entrada està un xic amagada i descuidada, les plantes ocupen els primers metres. Després millora molt, exceptuant un pas on s'ha de passar per un forat d'1,70 metres d'altura i més de 2 metres d'amplada (més o menys) entre dues parets seques. Jo faig 1,70 i dins el forat no treia el cap. Si hi ha aigua toca mullar-se una mica i fer força i tenir traça per passar la bicicleta d'un costat a l'altre. Entre dues persones la feina no és tan feixuga.

Gaudiu del paisatge i de la fauna autòctona, val la pena.

Aprofito, per recordar la vulnerabilitat del ciclista a la carretera. Just en tornar, el mateix diumenge uns ciclistes de l'illa van morir atropellats. Sincerament, va ser molt impactant, dies abans jo mateixa havia passat per aquella carretera. Aquests fatals esdeveniments et fan fer voltar el cap i estimar la vida i als teus amb més força.

Adjunto les sortides que vaig fer; Salut i esport.

Sortidetes per Menorca!

1. Addaia-Alaior (pujades del Subaida!!!) 
2. Addaia-Sa Roca-Addaia
3. Tram Es Grau-Favàritx-Es Grau (Camí de cavalls)
4. Addaia- Alaior (Alo)- Mercadal-Addaia
5. Addaia-Favàritx (Camí de cavalls)- Tornada Addaia per carretera 

Imatges que documenten!

Es Grau-Favàritx-Es Grau amb temporal

Addaia-Favàritx, prop de s'Enclusa.

Es Grau-Favàritx-Es Grau amb temporal

Es Grau...tram facilet del camí

Son Parc- Sa Roca...Camí de cavalls

Addaia- far de Favàritx (a la foto) i tornada per carretera

Com va començar tot, o millor dit, com no va començar.

De fet, explicaré els inicis al llarg d'aquesta breu narració. Ha passat el temps i he millorat, per ser justos trobo que aquestes línies són necessàries.

Fa un parell o tres d'anys decideixo comprar una bicicleta per fer esport, gaudir de la natura...en definitiva, passar-m'ho bé.

M'adreço a una botiga de Cerdanyola del Vallès, el pressupost era reduït (300-400 euros). L'amo de la botiga m'ensenya 3-4 bicicletes. Em decanto (per estètica) per una Conor. 

Pas 1: canvi de sillín, pel bé de les meves parts íntimes.

Pas 2: col.locar portabidó, hidratar-se és essencial!!!

Pas 3: anar a "decathlon" i comprar un culotte, casc, sabates i cales, "calapeus" guants i samarreta. Ja estava equipada!!

La meva bicicleta

Sortida 1: QUASI CAN COLL

El que es presentava com un món ple de possibilitats, de gaudir, de passar-s'ho bé es va convertir en patiment i ressignació, emprenyament!!! Vaig pujar des del caminet que hi ha a Canaletes en direcció Can Coll. 

• Primera pujada: Acabo de deixar el caminet pla i ja vaig apurada. Massa ràpid, plat mitjà-pinyó mitjà, petit, gran... (Un cop aprens a adequar la velocitat i les marxes tot canvia)

• Segona pujada:  pantejant, amb la cara tota vermella, amb mountain bikers baixant a tope de cara, aixecant pols...MAMA TINC POR!!! Jo no creia que fos així...jo, parada a mitja pujada (la primera pujada de veritat), vermella com un tomàquet (amb el pas del temps he vist que és normal, em poso vermella i prou), desfeta.

Abandono...i torno a casa.

Sortida 2: EL CARRILET VERD

El segon intent ja va anar millor. Planet, tranquil (pares, nens, gent passejant) a la vora del Ripoll, des de Montcada fins a Badalona. 

A partir d'aquí, i amb una pausa llarga entremig, hi ha un altre carrilet en sentit Sabadell des de Ripollet i tornada pel polígon de Santiga. Passejades pels Pinetons, l'antiga zona militar de Ripollet, Polinyà.... Un tram gairebé sencer de camí de cavalls en sentit Addaia-Favàritx la setmana santa de 2009...I el carrilet accidentat.

EL CARRILET ACCIDENTAT

Vacances d'hivern. Era el 3 de gener. Decidim agafar el carrilet a Ripollet i arribar fins a Castellar del Vallès. Fàcil oi? 

Semblava que res podia fer malbé aquell dia...doncs no va ser així. L'estrena de les sabates i els calapeus es va complicar. 

Al caminet hi havia fang, s'encalla la roda i...cap al terra! 

Ja de tornada, passem per un pont (dels pocs llocs amb asfalt que es poden trobar al carrilet). Baixa un nen amb bicicleta fora de control. El pare en qüestió l'avisa que vagi amb cuidado. Jo, per tal de no envestir-lo freno, no em dona temps de treure el peu i em foto una òstia a càmera lenta. Caic de costat i aterro amb el colze perquè no em deixo anar de mans. Un calambre al colze i a tot el braç, primer pensavem que era normal, m'havia donat a "el hueso de la música". Quan la cosa comença a inflar-se i arrenco a plorar de dolor cada cop que el braç es mou...és quan la cosa ja es posa seria.

Resultat: Fractura del cap del radi, gairebé 3 mesos i mig de baixa i fisioteràpia a tope. Res de bici, res de res.